Borrar Mensaje XAVI VIALREYO
email  CURSU@WANADOO.ES
www  http://asturies.gugara.com/axenciacpn
Fecha  18/05/2008 17:26
  • Host: No mostrado/ Not shown
  • IP: No mostrado/ Not shown
  • Navegador: Internet Explorer 6.x
  • S.O.: Windows XP

VOCABULARIU DE LA LLINGUA ASTURIANA EN SALAMANCA
Publicidad
Vocabulariu del asturianu de Salamanca:


MACHAR: machacar, pillar con una puerta.
MACHÁU: hachu, hacha pequena.
MACHETA: hachu, hacha pequena, destrala.
MADRIL: cadril, parte saliente de dambos llaos del cuerpu.
MAGALLÁN: folgazán, vagu.
MAGREAR: comer la meyor parte de los alimentos, sobar con rixu sexual.
MAGRU: carne ensin grasa.
MAGÜETU-A: tontu, torpe, bobu, fatu, simplón.
MAESTRANZU: fruta verde, planta, cosa, prenda o persona de pocu valor, mestranzu.
MALETA: enfermedá, malura.
MALINGRAR: infectar una ferida.
MALINGRASE: infectase una ferida.
MANCEBU: mozu, amante.
MANDANGA: tontería, folixa, fiesta, moquetón, golpe cola mano, mormiellada.
MANDAR: ufiertar una cantidá de dineru nuna compra o venta, pidir el preciu.
MANDÁU: actu de mandar, orden o encargu recibíu, avisu, recáu.
MANDIL-MANDILA: tela que se pon o ata na cintura, tela en suelu pa pañar frutos d’un árbol.
MANDILLA: mandil de pañu finu o terciopelu.
MANDUCAR: comer.
MANFLORITA: home afemináu, homosexual masculín.
MANGADA: prau o tierra de llabor llargo y estrecho, como una manga.
MANGANTE: vagu.
MANGAR: poner un mangu o mangues, ponese mangues, vestise, poner, ponese, enchufar, encaxar.
MANIZUELA: apareyu que s’acciona cola mano, maniella, maniya.
MANOPLA: guante pa protexer la mano nos oficios, guante con sólo una división pal deu gordu.
MANTILLINA: mantiella pequena, mantiella redonda, mantellina.
MANTENIENTE: nel momentu, al isntante, agora, nel intre, de mano.
MANTU: tira de carne de gochu con tocín, beicon.
MAÑUZU: mañizu, gaviella, fexe, manoyu.
MARUSU: maruxu, home afemináu.
MARRU: xuegu paecíu al tusu nel que se llanza un marru o piedra contra un palu llantáu nel suelu.
MARUX.A: meruxa, planta yerbácea.
MASERA: recipiente grande de madera pa dellos usos como amasar o facer embutíos, duerna.
MASTUERZU-A: brutu, torpe, neciu, camuesu.
MATACHÍN: persona que mata’l ganáu.
MATANCIA: matanza.
MAULA: folgazán, que nun-y gusta trabayar, tontu.
MAYA: xuegu de nenos paecíu al esconderite onde hai una meta con una piedra pa mayar y ganar.
MAYAR: machacar, dar golpes, desgranar a golpes la collecha, machacar la collecha, romper.
MAYU: martiellu grande col que se maya o machaca daqué.
MAYU-A: tontu, bobu, fatu, simplón.
ME: mor, causa, por me de, por mor de, por causa de, por culpa de, pola mor de, pola causa de.
MECA: canica de barru.
MECER: mezclar, mover el mostu cuando se-y echa la madre, amestar.
MECU-A: nenu remelgáu o que tien remielgu, rechazu o ascu por coses.
MEDRAR: crecer, prosperar, xorrecer, espoxigar.
MELLAR-MELAR: deteriorase o rompese un filu cortante o frutu secu por golpes o facese melles.
MELES: melles, plural de mella, molleyades, mormiellades, marmellades, mocades, guantazos.
MELINDRES: persona melindrosa, que quier recibir tratu dulce o melgueru, mimos, afalagos.
MENDU-A: miendu, remiendu, farrapu, persona farrapienta o zarrapastrosa.
MENGUAR: facer más pequenu, suel referise a los díes.
MENSEGUERU-A: guarda del campu, del semáu.
MENTAR: nomar, aludir.
MERCAR: adquirir productos o bienes a cambiu d’un dineru o preciu.
MERMAR: disminuír, menguar.
MERMELLIQUE-MELLIQUE: deu meñique, moñín, deu más pequenu de la mano.
MESMAMENTE: xustamente, precisamente, tamién, al mesmu tiempu.
MESTER: menester, necesidá, cosa necesaria.
MEX.UNX.E: mexunxe, mezcla, mecedura de comida o bebida, mezcla rara.
MEZUCÓN-A: que se mete en too.
MIAJA: migaya, cosa pequena, cosa ensin importancia, cachu pequenu de daqué.
MIAR: miagar, soníu que produz el gatu.
MIÑAMBRE: miñambres, de poco comer, debiluchu.
MIGOYU: miga del pan, migoyos, migues del pan.
MIELGU-A: ximielgu, hermanu ximielgu.
MÍSERE: miserable, mezquinu, probe, atuñáu, malu.
MIYU: planta cereal.
MOCEDÁ: cualidá de ser mozu o nuevu.
MOCEÑA: pequenu fueu que salta del llume.
MOCHA: tiesta, cabeza.
MOCHU-A: ensin cuernos o ensin oreyes.
MODORRERA: galbana, sueñu.
MOFU: planta verdosa y filamentosa que crez na humedá.
MOLLAR: blandiu, que pierde fácil la forma al calcar nél, que nun ye duru, que se pela bien.
MOLLEO: la miga del pan.
MONAZGU: monaguillu.
MONDA-U: pelleyu de la fruta o frutos.
MONDAR: quitar la monda a los frutos, llimpiar una fonte, pozu, regatu, bebederu, estanque, pilón...,
podar o escardar, pelar.
MONDONGU: mecedura preparao pa facer chorizu, morciella..., carne embutío, embutir carne.
MONSERGA: cosa de poca duración.
MONSINA: mosca muerta, hipócrita.
MOÑICA-MOÑIGA: escrementu animal.
MOQUERU: pañu usáu pa sonase los mocos.
MORCEÑA: partícula mancante que salta del fueu o al trabayar o golpear un fierru con otru, pocella.
MORMERA: inflamación de víes nasales, respiración dificultosa, catarru, falar nasal por tener catarru.
MORRAL: saca de tela pa usos agrícoles o pal tresporte.
MORRAR: morriar, truñar, embestir el ganáu o animal.
MORRIÑA: morrina, enfermedá grave qu’infesta a xente o animales, emfermedá qu’impide’l
crecimientu.
MORRIYAZU: pedrada.
MORRIYU: piedra grande.
MOSCÓN-A: mozu.
MOSTRENCU-A: cosa grande y poco amañosa, brutu.
MOTRIL: motil, mozu que llegó a la pubertá.
MOZARRÁ: panda de mozos.
MUDA: ropa llimpio que se va mudando, ropa blanco o interior.
MUELU: granu llimpiu que queda depués de la trilla o maya.
MUERRU: vuelta dada cola cabeza nel suelu, cucurrabicu.
MUESCAR: muezcar, facer muezques o marques al ganáu.
MUJER: muyer, fema.
MURACIÉGANU-MORICIÉGANU: murciéganu, esperteyu.
MURRIA: murnia, tristura.
NAIDE: nenguna persona.
NANU-A: con estatura pequena.
NEGRURA: mui negru, referíu al cielu.
NEVUSQUIAR: entamar a cayer la ñeve mecida con agua.
NIAL: nial, niazu, ñeru de los páxaros o animales.
NIDIU-A: llimpiu, suave, llisu, llanu.
NOVIU-A: persona que ta pa casase con otra.
NU: nun, alverbiu de negación.
NUEVU-A: persona de poca edá.
ÑARROS: ardiz, arremangos, astucies.
ÑISCA: ñascu, cachu que se garra col dentame.
ÑÍSPERU: arbustu que da un frutu marielludu del mesmu nome con gran pebida.
OCALITU: árbol de fueya perenne, sustancia arrecendoso.
ONDI: onde, alverbiu de llugar.
OLVIÁU-ADA: olvidáu, escaecíu.
ORLÍN: orla, adornu nes orielles de daqué.
PA: preposición final o direccional.
PACHORRA: calma, lentitú.
PALANCANA: cacíu redondu y anchu pa echar agua o llavase.
PANADERA: paliza, zurra.
PANDERU: intrumentu popular de percusión.
PANDORGA: bandorga, barriga o tripa.
PÁNFILU-A: mui pausáu, floxu y que tarda n´actuar.
PAÑU: tela, pañuelu o rede d’estremaos tipos.
PAPELÓN: aparentar lo que nun se ye, persona que combaya.
PAPIALGA: garduña.
PAPÓN: que come abondo, con papos grandes.
PARDAL: páxaru de tiesta gris y llombu pardu, gurrión.
PARLANGA: conversación ensin importancia.
PARVA: montón d’herba o cuchu, espigues espardíes na era pa trillar.
PASGUATU-A: panguatu, pazguatu.
PATATU: patacu, patata pequena.
PATOCHADA: patoxada, babyada, tontería.
PATURRU: brutu, torpe, incultu, coríu.
PEBA: pebida, semiente o granu.
PEBITA: pebida, semiente o granu de les frutes o plantes.
PEBRE: últimu cachu de comida que nun quier naide.
PECHAR: pesllar; zarrar, pagar una deuda.
PECHU: pieslle, cerradura, pestiellu.
PECINA: charcu, agua que ta nun sitiu o nel suelu inclusu dientro casa.
PEDROLU: llesbiana, muyer amachada, transexual masculín.
PEGA: páxaru de rabu llargu y negru, de pega, de baldre, de h.oque, de momio, gratis.
PEGA-RABIPEGA: ave de color prieto y rabu llargu.
PEGOLLA: persona que molesta, que se mete onde nun la llamen.
PELAERU: isllina improductiva dientro d’un prau, semáu o viña, claru o peláu.
PELEGRÍN-A: persona que va pa un santuariu, lleña menudo que va nos ríos.
PELEGRINA: capa curtia o chal asemeyada a la de los peleguinos.
PELLÁ: pellada, bola o conxuntu d’herba, cañes o bardiu usao pa tapar portielles.
PELLICA: prenda d’abrigu de piel, pelleyu o capa de piel que val d’abrigu, chaqueta de piel.
PELMA: pesáu, aburríu, que da tabarra.
PENCU: coz, caballu de mala calidá.
PENDOLÓN: pieza de madera llarga de les que formen la viga del teyáu.
PENDÓN: persona que ta siempre de casa, folixeru.
PENÉU: peñeos, sitiu onde hai peñes sobre too si nun tán en tesos altos, peñascal.
PEÑISCAR: peñizar, plizcar.
PERCURAR: procurar, solicitar, entrugar, buscar.
PERIPONESE: ponese más coses, arreglase o afatase pa salir.
PERNIQUEBRAR: esperniquebrar, frayar una pierna.
PERRU-A: animal mamíferu domésticu y de compaña.
PETAR: tener ganes, nun me peta, nun me da la gana.
PEX.IGUERA: pexiguera, cosa cafiante, repetitiva, insistente, que da pesar.
PICIA: trastada, estropiciu, avería, facer daqué desagradable aposta.
PICOROTA: parte más alta d’un monte, árbol o terrén elevao. Lo más alto.
PIÉLAGU: llugar con agua estancao, parao o remansao.
PIELGU: aminal vieyu, inútil o malu, boca de los odres o pelleyos de líquidos.
PILONGA: castaña dura y reseca.
PINA: madera o suela de las chancas, xuegu de les ruedes del carru, pieza angulosa p’axustar.
PINDIU-A: terrén inclinao o cuesta arriba.
PINDONGU-A: folixeru, pingu.
PINGAR: gotiar, chiscar con agua, semar les llegumes una a una como gotiando.
PINGOROTE: cosa que pinga o suelta pingarates, pingarote, pingareta, pingarata.
PINGU-A: folixeru.
PINGUETEAR: pingotiar, pingar, llovisnar.
PINTA: asemeyu físicu ente persones o parientes.
PINTAR: sentar bien o mal una cosa a otra.
PINZÓN: pedúnculu d’una fruta.
PIORNAL: sitiu pobláu de piornos.
PIORNU: escoba, planta de cañes llargues y acanalaes que da flor amariellada.
PIRRIAR(SE): querer o deseyar abondo daqué.
PISCA: plizca, cachu pequenu d’una cosa.
PITAÑA: llagaña.
PITAÑOSU-A: que tien llagañes.
PITARRA: vinu fechu en casa, collecha de vinu.
PITERA: ferida na tiesta por un golpe.
PITU: páxaru agataencines.
POCHU-A: podre.
POÍNU: asientu de les cubes na bodega.
POLÍU-A: guapu.
PONTONERA: conxuntu de pontones pa pasar un ríu, piedres grandes separtaes pa pasar un ríu.
PORQUERERU-A: que cría gochos.
PORRETA: en porreta o desnudu.
PORRETERU-A: cargante, pesáu, fastidiosu.
PORRU: angazu que sirve p’apurrir y recoyer coses, tamién rañador.
POTAXERU-A: persona que fai esparabanes o xestos.
POTRA: muérganu sexual masculín de los animales.
POYATU: peña que ye criaderu d’animales xabaces o peligrosos.
POYU: bancu o asientu de piedra, peñatu vertical, fallal.
PRIMERU-A: que va en primer llugar.
PROBITU-A: que ye probe o da pena, probín.
PUESTU-A: participiu de poner.
PULÍU-A: guapu.
PURRELA: conxuntu de persones, h.arca, en sentíu despectivu.
QUICIÁS: quiciabes.
QUIQUIRIQUÍ: moñu altu y fechu hacia la frente.
RABÍN: xuegu onde se golpea col cintu y s’escuende ente los demás.
RACHA: corte, resquiebra, rotura, abertura,
RACHAR: fender, abrir, raxar, facer abertures, cortes o rotures.
RACHERU: árbol mui grande cortáu, baltáu o racháu a picu, peñatu cortáu a picu.
RACHU: trozu de madera o maderu xeneralmente d’un tueru que se rachó o cortó.
RALU-A: raru
RAMPLA: superficie plana ya inclinada pa subir o baxar.
RAPERU-A: mal vestíu, de mala facha, farraperu.
RAYA: frontera o llende.
REBATAÍNA- REBATINA: a la rebatina, echar al aire, tamién repelina.
REBOJU: rebollu, rabanada de pan, cachu pan duru,
REBULLAR: meter bulla, remover too con violencia, rebuscar.
REBULLIR: bullir, movese muncho, movese con ruíos, dar signos de vida.
RECADAR: guardar, poner a salvo o a cubierto.
RECALCAR(SE): mancase o dase un golpe nel cuerpu menos na tiesta, retorcese un pie, mano...
RECALCÓN: retorcimientu d’un pie, mano, brazu...
RECATIÑAR: recatiar, aldericar pol preciu de daqué.
RECONCÓMINU: con abondu cumplíu o afalagu, con reconcomios, con arrodios al falar, adornos.
RECUA: grupu de persones o animales.
RECULAR: andar p´atrás.
REDI: rede, texíu de filu o alambre cosío pa pescar o cazar. Conxuntu o sistema intercomunicáu.
REGALU: comodidá, conveniencia.
REGAÑU: odiu, rechazu, rabia, arregañu.
REGATU: corriente d’agua.
REGUERU: corriente d´agua.
REHUGAR: refugar, nun aceptar, nun querer, evitar, llibrase de.
RELUMBIAR: rellumar.
REMANECER: apaecer, surdir, presentase nun llugar, dexase ver o facese visible.
REMANGU: soltura pa facer les coses, desenvoltura.
RENDIR: acabar, terminar daqué.
REPACHINGASE: sentase medio tumbáu.
REPELÚS: calafríu, medrana.
REPERTORIU: calandariu, almanaque.
REPOLLUDU-A: gordu y baxu.
REPUNAR: sentir antipatía, ascu o desagradu.
RESAYU-ARRESAYU: cuestes, caminos pindios que suben o baxen en ziszás.
RESCAÑU: parte más dura o esterior del pan cocío.
RESPINGAR: chiscar agua al pisar un charcu.
RESPIGÓN: pelleyu que se llevanta nes uñes.
RETALAR: falar ente dientes, retrucar.
RETAMAR: llimpiar los árboles de guaños superfluos.
RETOLICAR: replicar, repostiar, responder, charrar, protestar, reburdiar.
RETRUCAR: contestar de mala manera.
RETRAER: referir o contar.
REVIRAR: xirar pa un llau.
RIENGA: cintura, parte alta del cadril, rexón del renaz.
RIMA: montón.
RINGLERA: fila.
RISCAR: prender una cerilla.
RISIÓN: actu de rir o rise.
RISPIAR: coyer o tomar un pocu o un rispiu de daqué.
RISTRI: riestra, conxuntu de coses axuntaes en llinia o fila.
ROBLA: merienda que faen llueu de facer un trabayu colectivu.
RODILLA: rodiella, pañu pa llimpiar na cocina.
RODILLU: rodiellu, cachu de prau allugáu ente tierres de llabor.
RODIELLU: güeyu d’agua que produz una zona verde.
RODU: falda de la camisa o camisón típica del fatu popular.
ROLLA: muyer que curia un nenu.
ROMANA: pesa o balanza.
ROÑA: gochería, porquería.
ROÑOSU-A: tacañu
ROSTRU: llombes allargaes o sierros con un picu o cuernu nun estremu.
ROZAR: cortar los artos a ras del suelu pa llimpiar les finques.
RUSTRIR: comer con muncha gana o fame.
SABAÑÓN: xeladura o hinchón normalmente pol fríu.
SACA: sacu grande, sacu que s’usa pa dormir fuera de casa o nos viaxes al campu.
SACAÚNTOS: personaxe col que s´asusta a los nenos.
SACHU-SACHA: zachu, fesoria.
SACU: traxe o abrigu.
SAH.AR: sayar, cortar, facer una fendidura.
SALTEÁU: baille típicu.
SALTIGALLU: saltapraos, insectu que salta.
SÁMAGU: llamuega, llamueza, llamaza, llamazal, llamuerga, llimu, basa, barru.
SARDA: pexe de ríu.
SAYALA: mantón, sayal.
SECAÑU: cosa seca, sede grande, garguelu secu, tierra ensin riegu.
SEDE: gana de beber.
SEDI: odiu, rechazu, regañu
SEGURANCIA: cualidá de seguru, seguranza.
SENTAJU: sentayu, asientu, asientu rústicu de piedra.
SENTIR: oyer, percibir pel oyíu.
SERANU: trabayu que se fai sero pela nueche, charres que se faen de nueche en grupu.
SILLU: siella ensin respaldu.
SOBRÁU: cuartu sol teyáu d’una casa.
SOCA: facese’l soca, nun facer casu.
SOLANA: llugar que tien sol, xunta de persones al sol.
SOLOMBRÍU: solombra, ausencia de rayos del sol.
SOMANTA: conxuntu de golpes o palos, tunda, cantidá grande de daqué.
SÓPITU: de sópitu, pronto, de repente,
TABARRA: discursu qu´amoria o aburre.
TAJU: tayu, asientu de trés pates, tayuelu.
TAMBORINU: tambor pequenu típicu.
TAMIÉN: asinamesmo.
TANDA: cantidá importante de daqué.
TARAMBAINA-TARAMBANA: persona con poca sencia o xuiciu, poco seria.
TARASCU-A: persona con pocu xacíu, poco curiosa o amañosa, chapuceru.
TARDÍU: seronda.
TARRAFA: apareyu de pesca formáu por un aru y una rede.
TARTANA: coche vieyu.
TAZONINU: diminutivu de tazón.
TENÁ: tenada, payar.
TENTEPINU: ave de rapiña.
TESU: llomba, cumal, elevación del terrén.
TIEMPU: dimensión temporal, porción de dimensión temporal, estáu atmosféricu.
TISERINA: naranxa mandarina.
TIRU: actu de tirar.
TITU: arbeyu.
TO: esclamación de sorpresa.
TOLLERU: tollu, barru, llamuerga, pozu con agua.
TOU- TOO: conxuntu de les partes.
TOPAR: alcontrar, tocar.
TORRESNU: griñispu.
TOZUDU-A: testerón.
TRALLA: tira de cuerda o correa pa zurrar, zurdiellu, tuérdiga.
TRALLAR: pegar cola tralla o zurdiellu, asustar.
TRANCA: palu pa pesllar les puertes.
TRANCAR: pesllar.
TRANCU: palu p´asegurar puertes y ventanes.
TRAPA: trampa, trampa pa cazar.
TRASDU-A: trastu, revoltosu.
TRASTADA: acción propia d´un traste o persona que xuega, enreda.
TRASTAZU: golpe.
TROCA: trampa, mentira, trola.
TROLA: mentira.
TROMPAZU: golpe normalmente cola tiesta.
TUFU: golor malu y fuerte, fedor.
TUNDIA-TUNDA: tunda, paliza.
TUNDIR: pegar, dar una paliza o tundia.
TUPIR: atascar, tapar, enllenar.
TURRÁ: turrada, cachu de pan o de comida turriao.
UNU: pronome numberal, cifra qu’indica la unidá más pequena.
URIÉGANU: oriéganu.
USTÉ: pronome personal.
UYIR: oyer, percibir pelos oyíos, sentir.
VACANCIAS: tiempu d’ociu o descansu nel que nun se trabaya.
VADÍA: parte travesable d’un ríu o regatu.
VADIAR: travesar un ríu per un vau.
VAFEAR: vafar, echar vafu.
VAGAR: disponer o tener tiempu.
VAISE: vase, marcha, reflexivu de dir.
VAREAR: dar col vara, pañar del árbol frutos con un palu.
VASÁU: cantidá que cabe nun vasu.
VASAL: llugar pa poner los vasos o la cacía en xeneral.
VEGADA: vez
VELADA: función noctura.
VENCEJU: atadura, ñudu, manoyu d’herba col que s’aten o agaviellen los fexes de cereal.
VENTOSENU: toca de llutu que se ponen les vildes o muyeres vieyes.
VECERA: vecería, ganaú comunal d’un vecindariu, turnu pa curiar el ganáu.
VECERU-A: parroquianu, collaciu.
VERDÁ: que ye ciertu o acordies coal realidá.
VERDIÓN: carbayu mayor.
VERRIONDA-U: gocha o animal en celu.
VOS: pronome personal átonu de segunda persona del plural.
X.ABARIL: xabaril.
X.ARREAR: xarriar, echar yelsu o una capa d´argamasa nes parés o techos.
X.ERA: xera, xornada, trabayu del día, tiempu de trabayu diariu, llabor, esfuerciu, ganes.
X.ERGÓN: xergón, pieza rectangular o funda rellena con materiales llandios usada pa dormir nella.
X.IMPLAR: llorar, lloramicar, cansar, galdir, ximplar.
X.IX.A: xixa, fuercia pa enfrentase a daqué, valor, poder, bon xuiciu, disposición, capacidá, puxu,
bríu, arremangu, desenvoltura, maña.
X.IX.AS: xixas, parte o carne aprovechable d’una comida, músculu. Non tener h.ih.as.
X.IX.EAR: llanzar h.ih.eos o ixuxús.
X.IX.ÉU: ixuxú.
X.ORIZA: xaréu, fiesta, xordia, xorda, baturizu, alloriu.
X.OSTRA: xostra, remiendu que se pon nun zapatu, alpargata, coricia, abarca o calzáu.
YELU: xelu, agua xelao.
YEDRA: planta trepadora.
YERBA: herba
ZACHOLIAR: trabayar col zachu o sachu.
ZACHU: fesoria, sachu.
ZAMARRA: chaquetón grande que suel ser de piel.
ZAMBUCHE: olivar silvestre.
ZARABOLU: que zarzamella o tatexa.
ZARANDA: cesta, peñera
ZARRACINA: desastre, estrozu.
ZARRAPASTROSU-A: mal vestíu, fechu un desastre.
ZOPENCU-A: que tien poca capacidá, inútil, torpe, fatu.
ZOQUETE: cahu pan, brutu, fatu, tontu.
ZURDIR: coser
ZURRA: paliza, tunda, zurriaga, panadera, baldada.
ZURRAR: dar golpes, pegar.
ZURRIAGA: xuegu de la taba.
ZURRIAGAZU: golque dau col cintu.
ZURRIAGU-A: gochu, suciu.
ZURRÓN: bolsa grande de cueru, zurra grande.



                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               





Volver al foro

Responder


Nombre / Nick
EMail
Subject / Titulo
Link a tu Web
Recibir un email
     cuando mi mensaje sea contestado
Mensaje