MACHAR: machacar, pillar con una puerta. MACHÁU: hachu, hacha pequena. MACHETA: hachu, hacha pequena, destrala. MADRIL: cadril, parte saliente de dambos llaos del cuerpu. MAGALLÁN: folgazán, vagu. MAGREAR: comer la meyor parte de los alimentos, sobar con rixu sexual. MAGRU: carne ensin grasa. MAGÜETU-A: tontu, torpe, bobu, fatu, simplón. MAESTRANZU: fruta verde, planta, cosa, prenda o persona de pocu valor, mestranzu. MALETA: enfermedá, malura. MALINGRAR: infectar una ferida. MALINGRASE: infectase una ferida. MANCEBU: mozu, amante. MANDANGA: tontería, folixa, fiesta, moquetón, golpe cola mano, mormiellada. MANDAR: ufiertar una cantidá de dineru nuna compra o venta, pidir el preciu. MANDÁU: actu de mandar, orden o encargu recibíu, avisu, recáu. MANDIL-MANDILA: tela que se pon o ata na cintura, tela en suelu pa pañar frutos d’un árbol. MANDILLA: mandil de pañu finu o terciopelu. MANDUCAR: comer. MANFLORITA: home afemináu, homosexual masculín. MANGADA: prau o tierra de llabor llargo y estrecho, como una manga. MANGANTE: vagu. MANGAR: poner un mangu o mangues, ponese mangues, vestise, poner, ponese, enchufar, encaxar. MANIZUELA: apareyu que s’acciona cola mano, maniella, maniya. MANOPLA: guante pa protexer la mano nos oficios, guante con sólo una división pal deu gordu. MANTILLINA: mantiella pequena, mantiella redonda, mantellina. MANTENIENTE: nel momentu, al isntante, agora, nel intre, de mano. MANTU: tira de carne de gochu con tocín, beicon. MAÑUZU: mañizu, gaviella, fexe, manoyu. MARUSU: maruxu, home afemináu. MARRU: xuegu paecíu al tusu nel que se llanza un marru o piedra contra un palu llantáu nel suelu. MARUX.A: meruxa, planta yerbácea. MASERA: recipiente grande de madera pa dellos usos como amasar o facer embutíos, duerna. MASTUERZU-A: brutu, torpe, neciu, camuesu. MATACHÍN: persona que mata’l ganáu. MATANCIA: matanza. MAULA: folgazán, que nun-y gusta trabayar, tontu. MAYA: xuegu de nenos paecíu al esconderite onde hai una meta con una piedra pa mayar y ganar. MAYAR: machacar, dar golpes, desgranar a golpes la collecha, machacar la collecha, romper. MAYU: martiellu grande col que se maya o machaca daqué. MAYU-A: tontu, bobu, fatu, simplón. ME: mor, causa, por me de, por mor de, por causa de, por culpa de, pola mor de, pola causa de. MECA: canica de barru. MECER: mezclar, mover el mostu cuando se-y echa la madre, amestar. MECU-A: nenu remelgáu o que tien remielgu, rechazu o ascu por coses. MEDRAR: crecer, prosperar, xorrecer, espoxigar. MELLAR-MELAR: deteriorase o rompese un filu cortante o frutu secu por golpes o facese melles. MELES: melles, plural de mella, molleyades, mormiellades, marmellades, mocades, guantazos. MELINDRES: persona melindrosa, que quier recibir tratu dulce o melgueru, mimos, afalagos. MENDU-A: miendu, remiendu, farrapu, persona farrapienta o zarrapastrosa. MENGUAR: facer más pequenu, suel referise a los díes. MENSEGUERU-A: guarda del campu, del semáu. MENTAR: nomar, aludir. MERCAR: adquirir productos o bienes a cambiu d’un dineru o preciu. MERMAR: disminuír, menguar. MERMELLIQUE-MELLIQUE: deu meñique, moñín, deu más pequenu de la mano. MESMAMENTE: xustamente, precisamente, tamién, al mesmu tiempu. MESTER: menester, necesidá, cosa necesaria. MEX.UNX.E: mexunxe, mezcla, mecedura de comida o bebida, mezcla rara. MEZUCÓN-A: que se mete en too. MIAJA: migaya, cosa pequena, cosa ensin importancia, cachu pequenu de daqué. MIAR: miagar, soníu que produz el gatu. MIÑAMBRE: miñambres, de poco comer, debiluchu. MIGOYU: miga del pan, migoyos, migues del pan. MIELGU-A: ximielgu, hermanu ximielgu. MÍSERE: miserable, mezquinu, probe, atuñáu, malu. MIYU: planta cereal. MOCEDÁ: cualidá de ser mozu o nuevu. MOCEÑA: pequenu fueu que salta del llume. MOCHA: tiesta, cabeza. MOCHU-A: ensin cuernos o ensin oreyes. MODORRERA: galbana, sueñu. MOFU: planta verdosa y filamentosa que crez na humedá. MOLLAR: blandiu, que pierde fácil la forma al calcar nél, que nun ye duru, que se pela bien. MOLLEO: la miga del pan. MONAZGU: monaguillu. MONDA-U: pelleyu de la fruta o frutos. MONDAR: quitar la monda a los frutos, llimpiar una fonte, pozu, regatu, bebederu, estanque, pilón..., podar o escardar, pelar. MONDONGU: mecedura preparao pa facer chorizu, morciella..., carne embutío, embutir carne. MONSERGA: cosa de poca duración. MONSINA: mosca muerta, hipócrita. MOÑICA-MOÑIGA: escrementu animal. MOQUERU: pañu usáu pa sonase los mocos. MORCEÑA: partícula mancante que salta del fueu o al trabayar o golpear un fierru con otru, pocella. MORMERA: inflamación de víes nasales, respiración dificultosa, catarru, falar nasal por tener catarru. MORRAL: saca de tela pa usos agrícoles o pal tresporte. MORRAR: morriar, truñar, embestir el ganáu o animal. MORRIÑA: morrina, enfermedá grave qu’infesta a xente o animales, emfermedá qu’impide’l crecimientu. MORRIYAZU: pedrada. MORRIYU: piedra grande. MOSCÓN-A: mozu. MOSTRENCU-A: cosa grande y poco amañosa, brutu. MOTRIL: motil, mozu que llegó a la pubertá. MOZARRÁ: panda de mozos. MUDA: ropa llimpio que se va mudando, ropa blanco o interior. MUELU: granu llimpiu que queda depués de la trilla o maya. MUERRU: vuelta dada cola cabeza nel suelu, cucurrabicu. MUESCAR: muezcar, facer muezques o marques al ganáu. MUJER: muyer, fema. MURACIÉGANU-MORICIÉGANU: murciéganu, esperteyu. MURRIA: murnia, tristura. NAIDE: nenguna persona. NANU-A: con estatura pequena. NEGRURA: mui negru, referíu al cielu. NEVUSQUIAR: entamar a cayer la ñeve mecida con agua. NIAL: nial, niazu, ñeru de los páxaros o animales. NIDIU-A: llimpiu, suave, llisu, llanu. NOVIU-A: persona que ta pa casase con otra. NU: nun, alverbiu de negación. NUEVU-A: persona de poca edá. ÑARROS: ardiz, arremangos, astucies. ÑISCA: ñascu, cachu que se garra col dentame. ÑÍSPERU: arbustu que da un frutu marielludu del mesmu nome con gran pebida. OCALITU: árbol de fueya perenne, sustancia arrecendoso. ONDI: onde, alverbiu de llugar. OLVIÁU-ADA: olvidáu, escaecíu. ORLÍN: orla, adornu nes orielles de daqué. PA: preposición final o direccional. PACHORRA: calma, lentitú. PALANCANA: cacíu redondu y anchu pa echar agua o llavase. PANADERA: paliza, zurra. PANDERU: intrumentu popular de percusión. PANDORGA: bandorga, barriga o tripa. PÁNFILU-A: mui pausáu, floxu y que tarda n´actuar. PAÑU: tela, pañuelu o rede d’estremaos tipos. PAPELÓN: aparentar lo que nun se ye, persona que combaya. PAPIALGA: garduña. PAPÓN: que come abondo, con papos grandes. PARDAL: páxaru de tiesta gris y llombu pardu, gurrión. PARLANGA: conversación ensin importancia. PARVA: montón d’herba o cuchu, espigues espardíes na era pa trillar. PASGUATU-A: panguatu, pazguatu. PATATU: patacu, patata pequena. PATOCHADA: patoxada, babyada, tontería. PATURRU: brutu, torpe, incultu, coríu. PEBA: pebida, semiente o granu. PEBITA: pebida, semiente o granu de les frutes o plantes. PEBRE: últimu cachu de comida que nun quier naide. PECHAR: pesllar; zarrar, pagar una deuda. PECHU: pieslle, cerradura, pestiellu. PECINA: charcu, agua que ta nun sitiu o nel suelu inclusu dientro casa. PEDROLU: llesbiana, muyer amachada, transexual masculín. PEGA: páxaru de rabu llargu y negru, de pega, de baldre, de h.oque, de momio, gratis. PEGA-RABIPEGA: ave de color prieto y rabu llargu. PEGOLLA: persona que molesta, que se mete onde nun la llamen. PELAERU: isllina improductiva dientro d’un prau, semáu o viña, claru o peláu. PELEGRÍN-A: persona que va pa un santuariu, lleña menudo que va nos ríos. PELEGRINA: capa curtia o chal asemeyada a la de los peleguinos. PELLÁ: pellada, bola o conxuntu d’herba, cañes o bardiu usao pa tapar portielles. PELLICA: prenda d’abrigu de piel, pelleyu o capa de piel que val d’abrigu, chaqueta de piel. PELMA: pesáu, aburríu, que da tabarra. PENCU: coz, caballu de mala calidá. PENDOLÓN: pieza de madera llarga de les que formen la viga del teyáu. PENDÓN: persona que ta siempre de casa, folixeru. PENÉU: peñeos, sitiu onde hai peñes sobre too si nun tán en tesos altos, peñascal. PEÑISCAR: peñizar, plizcar. PERCURAR: procurar, solicitar, entrugar, buscar. PERIPONESE: ponese más coses, arreglase o afatase pa salir. PERNIQUEBRAR: esperniquebrar, frayar una pierna. PERRU-A: animal mamíferu domésticu y de compaña. PETAR: tener ganes, nun me peta, nun me da la gana. PEX.IGUERA: pexiguera, cosa cafiante, repetitiva, insistente, que da pesar. PICIA: trastada, estropiciu, avería, facer daqué desagradable aposta. PICOROTA: parte más alta d’un monte, árbol o terrén elevao. Lo más alto. PIÉLAGU: llugar con agua estancao, parao o remansao. PIELGU: aminal vieyu, inútil o malu, boca de los odres o pelleyos de líquidos. PILONGA: castaña dura y reseca. PINA: madera o suela de las chancas, xuegu de les ruedes del carru, pieza angulosa p’axustar. PINDIU-A: terrén inclinao o cuesta arriba. PINDONGU-A: folixeru, pingu. PINGAR: gotiar, chiscar con agua, semar les llegumes una a una como gotiando. PINGOROTE: cosa que pinga o suelta pingarates, pingarote, pingareta, pingarata. PINGU-A: folixeru. PINGUETEAR: pingotiar, pingar, llovisnar. PINTA: asemeyu físicu ente persones o parientes. PINTAR: sentar bien o mal una cosa a otra. PINZÓN: pedúnculu d’una fruta. PIORNAL: sitiu pobláu de piornos. PIORNU: escoba, planta de cañes llargues y acanalaes que da flor amariellada. PIRRIAR(SE): querer o deseyar abondo daqué. PISCA: plizca, cachu pequenu d’una cosa. PITAÑA: llagaña. PITAÑOSU-A: que tien llagañes. PITARRA: vinu fechu en casa, collecha de vinu. PITERA: ferida na tiesta por un golpe. PITU: páxaru agataencines. POCHU-A: podre. POÍNU: asientu de les cubes na bodega. POLÍU-A: guapu. PONTONERA: conxuntu de pontones pa pasar un ríu, piedres grandes separtaes pa pasar un ríu. PORQUERERU-A: que cría gochos. PORRETA: en porreta o desnudu. PORRETERU-A: cargante, pesáu, fastidiosu. PORRU: angazu que sirve p’apurrir y recoyer coses, tamién rañador. POTAXERU-A: persona que fai esparabanes o xestos. POTRA: muérganu sexual masculín de los animales. POYATU: peña que ye criaderu d’animales xabaces o peligrosos. POYU: bancu o asientu de piedra, peñatu vertical, fallal. PRIMERU-A: que va en primer llugar. PROBITU-A: que ye probe o da pena, probín. PUESTU-A: participiu de poner. PULÍU-A: guapu. PURRELA: conxuntu de persones, h.arca, en sentíu despectivu. QUICIÁS: quiciabes. QUIQUIRIQUÍ: moñu altu y fechu hacia la frente. RABÍN: xuegu onde se golpea col cintu y s’escuende ente los demás. RACHA: corte, resquiebra, rotura, abertura, RACHAR: fender, abrir, raxar, facer abertures, cortes o rotures. RACHERU: árbol mui grande cortáu, baltáu o racháu a picu, peñatu cortáu a picu. RACHU: trozu de madera o maderu xeneralmente d’un tueru que se rachó o cortó. RALU-A: raru RAMPLA: superficie plana ya inclinada pa subir o baxar. RAPERU-A: mal vestíu, de mala facha, farraperu. RAYA: frontera o llende. REBATAÍNA- REBATINA: a la rebatina, echar al aire, tamién repelina. REBOJU: rebollu, rabanada de pan, cachu pan duru, REBULLAR: meter bulla, remover too con violencia, rebuscar. REBULLIR: bullir, movese muncho, movese con ruíos, dar signos de vida. RECADAR: guardar, poner a salvo o a cubierto. RECALCAR(SE): mancase o dase un golpe nel cuerpu menos na tiesta, retorcese un pie, mano... RECALCÓN: retorcimientu d’un pie, mano, brazu... RECATIÑAR: recatiar, aldericar pol preciu de daqué. RECONCÓMINU: con abondu cumplíu o afalagu, con reconcomios, con arrodios al falar, adornos. RECUA: grupu de persones o animales. RECULAR: andar p´atrás. REDI: rede, texíu de filu o alambre cosío pa pescar o cazar. Conxuntu o sistema intercomunicáu. REGALU: comodidá, conveniencia. REGAÑU: odiu, rechazu, rabia, arregañu. REGATU: corriente d’agua. REGUERU: corriente d´agua. REHUGAR: refugar, nun aceptar, nun querer, evitar, llibrase de. RELUMBIAR: rellumar. REMANECER: apaecer, surdir, presentase nun llugar, dexase ver o facese visible. REMANGU: soltura pa facer les coses, desenvoltura. RENDIR: acabar, terminar daqué. REPACHINGASE: sentase medio tumbáu. REPELÚS: calafríu, medrana. REPERTORIU: calandariu, almanaque. REPOLLUDU-A: gordu y baxu. REPUNAR: sentir antipatía, ascu o desagradu. RESAYU-ARRESAYU: cuestes, caminos pindios que suben o baxen en ziszás. RESCAÑU: parte más dura o esterior del pan cocío. RESPINGAR: chiscar agua al pisar un charcu. RESPIGÓN: pelleyu que se llevanta nes uñes. RETALAR: falar ente dientes, retrucar. RETAMAR: llimpiar los árboles de guaños superfluos. RETOLICAR: replicar, repostiar, responder, charrar, protestar, reburdiar. RETRUCAR: contestar de mala manera. RETRAER: referir o contar. REVIRAR: xirar pa un llau. RIENGA: cintura, parte alta del cadril, rexón del renaz. RIMA: montón. RINGLERA: fila. RISCAR: prender una cerilla. RISIÓN: actu de rir o rise. RISPIAR: coyer o tomar un pocu o un rispiu de daqué. RISTRI: riestra, conxuntu de coses axuntaes en llinia o fila. ROBLA: merienda que faen llueu de facer un trabayu colectivu. RODILLA: rodiella, pañu pa llimpiar na cocina. RODILLU: rodiellu, cachu de prau allugáu ente tierres de llabor. RODIELLU: güeyu d’agua que produz una zona verde. RODU: falda de la camisa o camisón típica del fatu popular. ROLLA: muyer que curia un nenu. ROMANA: pesa o balanza. ROÑA: gochería, porquería. ROÑOSU-A: tacañu ROSTRU: llombes allargaes o sierros con un picu o cuernu nun estremu. ROZAR: cortar los artos a ras del suelu pa llimpiar les finques. RUSTRIR: comer con muncha gana o fame. SABAÑÓN: xeladura o hinchón normalmente pol fríu. SACA: sacu grande, sacu que s’usa pa dormir fuera de casa o nos viaxes al campu. SACAÚNTOS: personaxe col que s´asusta a los nenos. SACHU-SACHA: zachu, fesoria. SACU: traxe o abrigu. SAH.AR: sayar, cortar, facer una fendidura. SALTEÁU: baille típicu. SALTIGALLU: saltapraos, insectu que salta. SÁMAGU: llamuega, llamueza, llamaza, llamazal, llamuerga, llimu, basa, barru. SARDA: pexe de ríu. SAYALA: mantón, sayal. SECAÑU: cosa seca, sede grande, garguelu secu, tierra ensin riegu. SEDE: gana de beber. SEDI: odiu, rechazu, regañu SEGURANCIA: cualidá de seguru, seguranza. SENTAJU: sentayu, asientu, asientu rústicu de piedra. SENTIR: oyer, percibir pel oyíu. SERANU: trabayu que se fai sero pela nueche, charres que se faen de nueche en grupu. SILLU: siella ensin respaldu. SOBRÁU: cuartu sol teyáu d’una casa. SOCA: facese’l soca, nun facer casu. SOLANA: llugar que tien sol, xunta de persones al sol. SOLOMBRÍU: solombra, ausencia de rayos del sol. SOMANTA: conxuntu de golpes o palos, tunda, cantidá grande de daqué. SÓPITU: de sópitu, pronto, de repente, TABARRA: discursu qu´amoria o aburre. TAJU: tayu, asientu de trés pates, tayuelu. TAMBORINU: tambor pequenu típicu. TAMIÉN: asinamesmo. TANDA: cantidá importante de daqué. TARAMBAINA-TARAMBANA: persona con poca sencia o xuiciu, poco seria. TARASCU-A: persona con pocu xacíu, poco curiosa o amañosa, chapuceru. TARDÍU: seronda. TARRAFA: apareyu de pesca formáu por un aru y una rede. TARTANA: coche vieyu. TAZONINU: diminutivu de tazón. TENÁ: tenada, payar. TENTEPINU: ave de rapiña. TESU: llomba, cumal, elevación del terrén. TIEMPU: dimensión temporal, porción de dimensión temporal, estáu atmosféricu. TISERINA: naranxa mandarina. TIRU: actu de tirar. TITU: arbeyu. TO: esclamación de sorpresa. TOLLERU: tollu, barru, llamuerga, pozu con agua. TOU- TOO: conxuntu de les partes. TOPAR: alcontrar, tocar. TORRESNU: griñispu. TOZUDU-A: testerón. TRALLA: tira de cuerda o correa pa zurrar, zurdiellu, tuérdiga. TRALLAR: pegar cola tralla o zurdiellu, asustar. TRANCA: palu pa pesllar les puertes. TRANCAR: pesllar. TRANCU: palu p´asegurar puertes y ventanes. TRAPA: trampa, trampa pa cazar. TRASDU-A: trastu, revoltosu. TRASTADA: acción propia d´un traste o persona que xuega, enreda. TRASTAZU: golpe. TROCA: trampa, mentira, trola. TROLA: mentira. TROMPAZU: golpe normalmente cola tiesta. TUFU: golor malu y fuerte, fedor. TUNDIA-TUNDA: tunda, paliza. TUNDIR: pegar, dar una paliza o tundia. TUPIR: atascar, tapar, enllenar. TURRÁ: turrada, cachu de pan o de comida turriao. UNU: pronome numberal, cifra qu’indica la unidá más pequena. URIÉGANU: oriéganu. USTÉ: pronome personal. UYIR: oyer, percibir pelos oyíos, sentir. VACANCIAS: tiempu d’ociu o descansu nel que nun se trabaya. VADÍA: parte travesable d’un ríu o regatu. VADIAR: travesar un ríu per un vau. VAFEAR: vafar, echar vafu. VAGAR: disponer o tener tiempu. VAISE: vase, marcha, reflexivu de dir. VAREAR: dar col vara, pañar del árbol frutos con un palu. VASÁU: cantidá que cabe nun vasu. VASAL: llugar pa poner los vasos o la cacía en xeneral. VEGADA: vez VELADA: función noctura. VENCEJU: atadura, ñudu, manoyu d’herba col que s’aten o agaviellen los fexes de cereal. VENTOSENU: toca de llutu que se ponen les vildes o muyeres vieyes. VECERA: vecería, ganaú comunal d’un vecindariu, turnu pa curiar el ganáu. VECERU-A: parroquianu, collaciu. VERDÁ: que ye ciertu o acordies coal realidá. VERDIÓN: carbayu mayor. VERRIONDA-U: gocha o animal en celu. VOS: pronome personal átonu de segunda persona del plural. X.ABARIL: xabaril. X.ARREAR: xarriar, echar yelsu o una capa d´argamasa nes parés o techos. X.ERA: xera, xornada, trabayu del día, tiempu de trabayu diariu, llabor, esfuerciu, ganes. X.ERGÓN: xergón, pieza rectangular o funda rellena con materiales llandios usada pa dormir nella. X.IMPLAR: llorar, lloramicar, cansar, galdir, ximplar. X.IX.A: xixa, fuercia pa enfrentase a daqué, valor, poder, bon xuiciu, disposición, capacidá, puxu, bríu, arremangu, desenvoltura, maña. X.IX.AS: xixas, parte o carne aprovechable d’una comida, músculu. Non tener h.ih.as. X.IX.EAR: llanzar h.ih.eos o ixuxús. X.IX.ÉU: ixuxú. X.ORIZA: xaréu, fiesta, xordia, xorda, baturizu, alloriu. X.OSTRA: xostra, remiendu que se pon nun zapatu, alpargata, coricia, abarca o calzáu. YELU: xelu, agua xelao. YEDRA: planta trepadora. YERBA: herba ZACHOLIAR: trabayar col zachu o sachu. ZACHU: fesoria, sachu. ZAMARRA: chaquetón grande que suel ser de piel. ZAMBUCHE: olivar silvestre. ZARABOLU: que zarzamella o tatexa. ZARANDA: cesta, peñera ZARRACINA: desastre, estrozu. ZARRAPASTROSU-A: mal vestíu, fechu un desastre. ZOPENCU-A: que tien poca capacidá, inútil, torpe, fatu. ZOQUETE: cahu pan, brutu, fatu, tontu. ZURDIR: coser ZURRA: paliza, tunda, zurriaga, panadera, baldada. ZURRAR: dar golpes, pegar. ZURRIAGA: xuegu de la taba. ZURRIAGAZU: golque dau col cintu. ZURRIAGU-A: gochu, suciu. ZURRÓN: bolsa grande de cueru, zurra grande.